Aquest és el cartell de la concentració convocada per protestar contra la corrupció al Govern valencià. Per una banda me’n alegre prou de que la gent es movilitze, perquè ja es veia de lluny que el pitorreo que s’han portat els nostres polítics davant la justícia i a la ciutadania era massa gran.
Tot i que em sembla bé, i per suposat hi aniré, tinc la percepció de que, com sempre, l’esquerra a València ens movilitzem poc, tard i malament. Què nassos ens passa? Em crida molt l’atenció que tots es queixem a diari d’actuacions com la del senyor (?) Camps, però ningú no es movilitza quan pertoca, començant per qui escriu.
Tot i no ser nacionalista, quan compare la terreta amb Catalunya veig tot el que ens queda per aprendre. Començant per una televisió pública plural i on es tracten els temes que importen a la ciutadania, on la seua directora (Mònica Terribas) és la periodista més canyera en les entrevistes a polítics, probablement de tota Espanya, on el magazine de les vesprades omet l’informació rosa, i on un dels programes amb més audiència siga Polònia, una crítica satírica a la política catalana, espanyola i mundial.
No sé senyors, potser a nosaltres, com ja passà al segle XIX, ens importe més la paella, la barraca, les falles, les floretes i la traca, per no parlar de les noves incorporacions a la cultura valenciana: vaixells, visites papals i fòrmula I.
Etiquetas: debería estar estudiando, iba yo de peregrina y me cogiste de la mano, operacionalización empírica de los conceptos complejos, visca el pa visca el vi i visca la mare que ens ha parit
