Quan vull sentir música sovint oblide tota la música que tinc guardadeta a l’ordinador. Per a sorpendre’m a mi mateixa m’agrada ficar el reproductor de l’ordinador en reproducció aleatòria de tot el que hi ha. Moltes vegades repeteix cançons, al cap i a la fi és només una màquina, però de quan en quan m’ensenya perletes com aquesta, una versió de Sisa feta per Albert Plà, amb la seua veueta.
I no sé que m’ha passat però no he pogut cantar la tornada sense plorar, potser d’emoció, potser d’alegria, de pena o simplement que hi ha quelcom per algun raconet amagat que volia eixir en forma de llàgrimes. Només la volia compartir. Gaudiu-la!
Etiquetas: Cosas bonitas, Marta, muaka muaka i muaka
