Posted on

Altre dia. Cap i cua 1

No n’estava segur si seria capaç de fer-ho.

Tot i haver-se regirat tot, i estar-ne prou desesperat al respecte, Manel contemplava relaxat la polsera que li havia regalat la Lidia per seu aniversari. Ella sempre el sorprenia amb regals d’aquella mena, que potser no eren molt valuosos però que li tocaven la fibra. I ara Lidia… en fi, demà seria el seu soterrament. Però Manel no hi pensava acudir. Pensava en que si que ho faria en Pere, i s’encarregaria d’abraçar a la mare de Lidia per tal de consolar-la, mentres ell amagava de forma forçada les seues pròpies llàgrimes.

Quina hipocresia! Ningú no veia el monstre en que s’havia convertit Pere els últims anys. El xantatge emocional era la seua eina personal contra Lidia, ell era el principal culpable de la seua mort. Manel havia passat la vida observant com Lidia era feliç amb un altre. Una nit de Sant Llorenç li va jurar cuidar-la fins l’ultim dia de la seua vida. La Lidia reia quan li digué.

Ara no ja no la tornaria a vore, aplegà massa tard després que ella li cridara per telèfon, amb una veu trencada, com mai no l’havia sentit. El cridà per acomiadar-se, n’estava farta de la vida i s’havia pres un pot de tranquil·litzants feia un quart d’hora. “Gràcies per complir la teua promesa” foren les seues últimes paraules abans de penjar.

Si s’haguera esperat només un dia li haguera donat els bitllets de tren que suposaven la porta a una nova vida sense Pere, amb ell cuidant d’ella per sempre. Només un dia. Quan Manel arribà, la trobà sota la garrofera centenària, on tantes vesprades havien passat junts des de xiquets,  gitada, adormida, amb la seua bici al seu costat, també tirada a terra.

No estava segur si seria capaç de fer-ho, però tancà la maleta i es dirigí a l’Estació del Nord. A la porta s’aturà a fumar-se un cigarret a la porta mentres contemplava la seua majestuosa façana i decidí d’una vegada per totes manar-los a tots a l’infern. Ací ja no hi havia res que l’importara.

Al entrar es guardà el bitllet de Lidia a la butxaca interior de la xaqueta, passà el control de maletes i abans d’entrar definitivament mirà l’estació i es despedí de la ciutat. Va seure. El tren començà a moure’s.

About bayolet

Una senyora personatge a qui li agrada pensar que viu dins d'un conte triant la propera aventura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s