El vodka i el demà

L’ultima volta que el vaig vore em digué “hasta mañana”, acompanyant el missatge de besos de pel.licula. El dia anterior havia sigut intens i agredolç. El seu caràcter ballava entre la criatura que necessita tendressa i el Bogart que es mou en un món hòstil i actua amb rudessa.

I era ara, que estava actuant com una adolescent davant d’una persona extraordinària,quan m’en recordava d’ell.

Després de maleir la meua memòria, em posí un vodka, i em sentí a reflexionar mentre’s observava la vida al carrer i un predispossat amant quotidià em feia senyes des de la casa d’enfront.

Potser aquest comiat era una mena de malefici que m’inhabilitava per moure fitxa quan algú realment m’importava?

Mentre’s pensava la forma de fer-me entendre el més asertivament possible, així com la reacció més addient a cada possible resposta, m’acabí el vodka i creuí el carrer.

Durant el trajecte ho rumiava. L’última volta que el vaig vore em digué “hasta mañana”!!