Posted on

Hi havia una vegada un gat que es deia Gato

Hui és l’aniversari de Gato, el meu gat, almenys jo crec que és hui. Fa quinze anys, quan les vacances a Casas del Rey encara eren excitants, anava pegant una volta amb la meua bicicleta d’aleshores, Moraeta, quan me’l trobí. Tenia unes dues setmanes i un cap quasi tan gran com el seu cos menudet. Estava a punt d’ofegar-se a un toll perquè no tenia prou forces per alçar el seu cap. Estava prim i famolenc, com podia deixar-lo??

Me l’enduguí a casa, per a horror de ma mare, el banyí (per la qual cosa em duguí unes bones arrapades) i li doní de menjar. Mon pare decidí que seria bona idea quedar-se’l per tal que cresquera, i quan fòra un gat adult endur-se-lo a la cooperativa on treballava per tal de que caçara ratolins. Per això no li possàrem nom, esperant que quan aplegara a Tadel els treballadors triaren el més addient.

Però Gato mai no isqué de ma casa. Tot i ser un gatàs, no ser afectuós, ser exigent amb el menjar, s’ens ficà a tots a la butxaca i es convertí en un més de la meua familia. Hui fa 15 anys, i potser la meua vida haguera sigut molt distinta si no haguera estat present des del final de la meua infantessa fins ara.

Felicitats grosset!! Llarga vida!!

About bayolet

Una senyora personatge a qui li agrada pensar que viu dins d'un conte triant la propera aventura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s