Posted on

100 anys de Valor

Dilluns passat fou el centenari del naixement d’Enric Valor, un dels principals professors que han tingut cura de que no es perguera la llengua, que es pogués estandaritzar i equiparar-la gramàtica i sintàcticament a qualsevol llengua moderna.

Però Valor és també sinònim de rondalla. Per algú com jo, que quan era xicoteta no era d’enlloc, ha sigut una de les claus que m’ha arrelat a la meua terra, la meua cultura, els nostres costums. El primer record que tinc de les rondalles és d’una vesprada d’hivern, a casa dels meus iaios. Mon pare havia anat a València i cada volta que hi anava em duia un regalet de Paris-València. Quan apareixia es repetia un ritual. M’ensenyava la bossa amb el llibre embolicat, a mi se’m ficaven uns ulls com a plats, i retirava el paper amb molta cura, per gaudir de la incertesa. I allà estava un nou tresor que devorar sota un núvol de llençols de franel·la i mantes.

Aquell dia  les rondalles fóren la meua recompensa, i encara que he oblidat què explicaven, encara conserve la dolçor de les seues paraules com si fos la  melmelada dels desdejunis quan era xicoteta.

About bayolet

Una senyora personatge a qui li agrada pensar que viu dins d'un conte triant la propera aventura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s