Posted on

L’Alzheimer i la crisi

  Ahir fou el dia mundial de l’Alzheimer. Si no estiguera de vacances, haguera organitzat activitats al voltant d’aquest dia al Centre de Dia on treballe. Enguany no és qualsevol dia de l’Alzeimer, sino el dia de l’any mundial per la seua investigació. Encara que, per a mi cada dia és el dia de l’Alzheimer. Conec a persones que han sigut clau al poble, i veig com van apagant-se amb els transcurs dels dies, amb millor o pitjor humor. Però és una de les conseqüències de treballar amb majors, has d’aprendre a acceptar l’avanç de les seues malalties així com la seua mort més endavant, o t’afones.

  Conec moltes formes també de tractar un malalt, que va des de les boletes de cotó en pél a la quasi indiferència, però no és dels malalts ni de les famílies de que vull escriure, sino de les administracions i la seua forma de cobrir les necessitats dels familiars. Amb els majors, com amb els discapacitats, la classificació categòrica no va en funció de les seues habilitats, disfuncions … Es classifica per nivells d’afectació: lleugers, mitjans i profunds.

 Quant a lleugers no hi ha el menor problema, ja que qualsevol mena de teràpia o activitat d’animació per a un públic “estándard” pot adaptar-se a les seues habilitats, aficions, etc. El problema és presenta als termes “mitjà” i “profund”, on és fa una amanida de persones prou difícil de combinar per als professionals (psicòlegs, terapeutes ocupacionals, TASOCS, TISOCS…) Així, els grups de treball estan compostos de persones amb molts i diferents graus cognitius, psicomotricitat fina i grosa, i hem de fer malabarismes per poder fer una activitat apta per a tots. Ara més d’un es preguntarà, doncs per què no feu grups?

  Aquesta és la questió on entra la crisi en joc. La majoria dels recursos es fan més de cara a recollir vots que a prestar un servei, per la qual cosa, les places són insuficients en molts casos, i els horaris dels professionals estan programats quasi exclusivament per a les hores d’atenció als usuaris. Això ja era així en temps de bonança, però ara comencen les retallades. Les administracions, amb deutes astronómics, no es preocupaven de que s’atenguera d’una forma específica i programada als usuaris dels nostres recursos (o s’hagueren preocupat en fer centres més especialitzats – centre d’atenció a les demències, centre d’atenció a malalts amb problemes de motricitat o simplement una ampliació d’horaris i d’espais que permeteren atendre’ls d’una forma més efectiva amb el mateix personal psicosocial-) . Els recursos han estat gestionats, en la seua majoria, per empreses privades, que tot i que traguèren beneficis, estan encarregant-se de pagar les nòmines dels treballadors i les treballadores des de fa messos. El nostre horari era insuficient, estem a la espera de que encara siga més curt.

  Tot i això, a nosaltres ens afecta, però no ens para. Enguany al meu centre hem posat en marxa un programa de teràpia asistida amb animals que ha donat uns resultats molt per damunt d’allò que esperavem aconseguir, i estem preparant més programes d’estimulació cognitiva i de records amb plantes i joves, per tal de poder transmetre la saviesa de les nostres persones majors aban que siga només una record que s’esvaeix.

About bayolet

Una senyora personatge a qui li agrada pensar que viu dins d'un conte triant la propera aventura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s