Posted on

Oda a la cuina

Adore la cuina. Normalment és el regne de mon pare i quasi no ens deixa entra-hi. Però quan estic a soles, esdevé el lloc on més temps passe al cap del dia. La taula de la cuina es converteix en un despatx improvisat, la ràdio em fa companyia i m’ensenya coses i al forn es cuina alguna recepta que requereix més temps i cura.

És un entorn càlid, i no em refereix a la calor dels fogons, sinó als seus colors, a la forma especial en que reverbera la música a les rajoles, i a la sensació d’intimitat  i d’evocació de records de la infantesa que provoca aquest espai. Tot es barreja, com per art de màgia, com els ingredients d’una coca, que amb totes les seues textures i colors, acaben transformant-se en un tot homogeni, agradable i dolç.

És terapèutica, els dolors més grans de l’ànima es poden curar mentre es prepara un pollastre amb prunes, acompanyada de la trompeta del gran Miles Davis i d’una copa de vi.  També fomenta la creativitat, i acabes renovant la recepta de la teua iaia afegint-li un poc de la teua personalitat, i assegurant-te així que mai no es perdrà el llegat culinari de la teua fàmília, els teus arrels de sabor.

Som molts més els motius que podria dir, però potser són massa personals com per a publicar-los a l’abocador. Quin és el teu lloc favorit de casa?

About bayolet

Una senyora personatge a qui li agrada pensar que viu dins d'un conte triant la propera aventura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s