Falles Populars i Combatives

   

     Arriben les falles!! No, no m’he tornat boja, sé que estem en gener. De fet, les falles tradicionals porten des de novembre fent presentacions. Però no és de falles tradicionals de les que vull parlar, per a això potser ja n’hi ha massa gent. Vos presente, per si no les coneixíeu, les FALLES POPULARS I COMBATIVES.

Es tracta de gaudir les falles sense ser faller i sense ser coent, ja que qualsevol pot tindre molt de glamur sense haver de lluir l’uniforme oficial, ni seguir el protocol estricte. La novetat, ara que ens intenten limitar la llibertat de compartir i organitzar-se en Internet, és que la replegà utilitza el crowdfunding, a través de la web Verkami.

D’acord, no saps que és el crowdfunding. Consisteix en mecenatge de projectes culturals a través de donacions, adaptades a tot tipus de butxaques, per a les quals els organitzadors programen unes recompenses. Si coneixes “Cremant Muses” o “Enric Valor“, també ells s’han finançat a través d’aquest mètode.

En el projecte de les Falles Populars i Combatives s’ofereixen de recompenses, des de un mocador faller, a ser part de la Cort d’Honor o cantar amb els ESOC (Experimental Smòuquers Of Carxofa) al balcó de Ca’ Revolta. La meua amiga Silvana i jo s’hem inclinat per la última opció i patrocinarem una de les grosses de forma compartida.

Si eres de les que se’n van fugint quan arriba març, pega una ullada a la web i replanteja-t’ho.

Per a fer-te un tastet et deixe “La Mallera Faxor Infantil” dels ESOC.

Intolerància

Al meravellós món de twitter pots trobar-te gent de molta mena. Gent divertida el @berbe, el @mandarino_, el @joseba85 … gent amb que te n’aniries de farra com qualsevol assistent al darrer #benimacletuits, o gent intolerant que fa el hooligan aprofitant-se de l’anonimat. Personalment, m’agrada seguir a gent molt diversa per a conéixer altres opinions diferents de les meues, encara que moltes em posen nerviosa, i això fa, però en versió “heavy”,  l’Antoni.

L’amic @Antoni_Mallorca fa un recull diari de hooligans anticatalanistes, i els aguanta amb una paciència de sant. Sincerament, l’admire per això, jo seria més dràstica i els enviaria a la merda a la primera de canvi. És gent, que es basa en l’insult i en el recurs fàcil per tal de desqualificar a l’interlocutor, ja que els seus arguments bassats en el “pèrque sí” no els són suficients. Ell, els repiula i els despatxa amb hashtags com #demòcrates o #etfelicitofill.

Bé, després d’aquesta preciosa introducció per a no iniciats en l’art de piular vaig al cas que m’ocupa aquesta entrada. Hui he llegit això al twitter, i de seguida he pensat que li ho havia de passar a l’Antoni.

Resulta que hi ha anat gent que s’ha dirigit als dependents de la nova botiga d’Apple a València, i no els han pogut (volgut?) atendre en valencià. Com que hui arribaven els fulls de reclamació a la botiga, tot aquell que ha tingut problemes a aquest respecte ho ha estat difonent a twitter. Doncs això al @fjpalacios li ha fet molta i molta pupa. Menys d’un minut després tinc al mòbil “a new update about me”. Jo pensant que era l’Antoni que em responia, veig que no és d’un altre que del mateix crack, el @fjpalacios!

El meu primer impuls ha sigut passar, com diuen a la xarxa, no alimentes al troll! Però allò que ha dit m’ha ofés tant, que m’he dit, vaig a tindre molta més classe que tu, bonico. Aquesta és la nostra conversa íntegra.

heu vist la evolució? El mencione per a ser legal, i li dic demòcrata i tot! es clava a una conversa i comença insultant-me i després automàticament m’inclou al grup de gent que compra a Apple, empresa que em sembla igual que Microsoft, però de bon rotllo i de disseny (ara si, passa per caixa, carinyo). La conversa havia acabat quan s’hem dit bon dia, però m’he dit “reflexionem’hi si us plau, reflexionem’hi”. I torna-li la trompa al xic, ell era l’ofés! Hahahaha! Ja quan m’ha vingut, que si jo l’havia mencionat i ell parlava en “español”, no he pogut evitar riure’m a la seua cara, inclús m’ha donat llàstima. Quan no tinc cap argument ve la mare Espanya a rescatar-me. Pense que les escoles s’hauria d’explicar més bé que és l’Estat-nació, les causes de la seua implementació i les seus conseqüències, les relacions dels centres amb les periferies…però això és un altre tema. El cas és que n’hi ha qui ha patit per mi, per si estava perdent el temps i la paciència. La meua amiga @veronicamokhfi, m’ha dit:

I aleshores, en el meu moment de riure màxim, i per a emprenyament del crack, ha aparegut l’@Antoni_Mallorca per a fer el seu recull.

En fi ha sigut molt divertit, però després de llegir això, tot i còrrer el risc de poder pujar-li les visites, llegeix la seua versió, “Pedro Jota Style” al seu bloc. Sobren les paraules. Et felicite fill!

Summer Time

És estiu, i com la majoria de la gent, m’estic dedicant a golfejar tot el que està al meu abast. Aquesta és la raó de que tinga el blog tan abandonadet, criatura. Però bo, sempre és millor viure que passar-se la vida esperant que aplegue el moment addient per a fer-ho. O siga que, si és que hi ha algú que llija aquesta porqueria a la qual jo anomene blog, ho sent, si em coneixes crida’m i se n’anirem de quintos o el que calga. De moment un clàsic, i ja vorem quan i en quines circuntàncies torne a apareixer:

Michael Jackson ha muerto

Ella nunca lo haría

Ella nunca lo haría

Ayer fue un domingo fulero. Sin planes ni ganas de hacerlos. Eso no es cierto, sin planes de salir al mundo exterior, con la única intención de disfrutar, junto con Gato y algún que amigo alcoholizante de la nueva tele.  Y es que el apagón analógico ya ha llegado a la comarca de la Plana de Utiel (increiblemente de cuando en cuando más adelantados que aquí) y no ha habido más remedio que cambiar la vieja tele del pueblo, la Merche, que no tenía euroconectores, por una que si los tenga para poder conectarla a la antena del TDT.

A parte de la sesión peliculera que me pegué frente a la peazo tele nueva de Alaquàs me da por pensar dos cosas:

1. Que toda esta mierda del TDT sea una trama oculta de los vendedores de electrodomésticos para que compremos despampanantes teles nuevas de plasma y dejemos olvidadas en un trastero o, mucho peor, tiradas en cualquier contenedor a nuestras amigas de toda la vida, que tantos buenos momentos nos han dado. No hay que decir lo que se lloró en casa cuando desapareció nuestra primera tele, que aunque no tenía mando a distancia, estaba construida de forma artesana por Josep Ferrer, y nos había acompañado durante 20 años. ¡¡Ay, la Paquita!!.

2. Que se está discriminando de una forma cruel a las teles sin euroconectores. ¿Quién fue el cerdo que los inventó? Y,¿porqué le pusieron euroconector? ¿Acaso insinúan que ni mi Paquita ni mi Merche eran europeas?

PD: El título es simplemente para ver todo el que pica porque ha puesto eso en el google y aumentar el número de visitas. Yo también tramo planes malvados (risa malvada).