Involució

Ens pensavem que erem la pera llimonera, el G20 en persona ens convidava a una cadira per a que sentirem com parlen els majors.
No he descobert res que ningú no sapiguera, era tot una sit-com de les roïnes, un miratge. Ara els de sempre paguem les conseqüències.

Mentre no paren d’eixir tots els exessos provocats per polítics coents, com el cas Emarsa, l’impresentable gendre del rei, i un etcétera tan llarg com vergonyós, tornem a ser inmigrants, perdent, en molts dels casos, a talents que enriquiran els païssos que els acullen. N’hi ha cinc persones del meu entorn que van a emigrar pròximament a la recerca d’una oportunitat, fugint de la miseria que cada volta està més a prop. La persona que més mal em fa que s’en vaja és el meu cosí major, el qual deixa ací un xiquet de quasi deu anys a qui no sabem si podrem vore tot el volguèrem.

Ell, com ja ho fèren molts altres, creuarà l’Atlàntic d’ací a una setmana, amb la diferència que hem canviat els viatges de setmanes i en vaixell, per els que duren hores i són en avió. La sort del meu cosí és que no va a un lloc alié, sinó al poble de la seua dona, amb la seua extensa i acollidora família política, els quals els tiraran una maneta recorrint a les xarxes socials (no al facebook, ni al twitter, sinó a les tradicionals: família llunyana, veines…). Després de dos anys d’atur, de contractacions quasi pirates que l’han explotat, de neguit, de quasi autocompasió, d’intentar per tots els mitjans tirar endavant la seua família, no els ha quedat altra alternativa.

La meua família és petita, i els cosins som com una pinya. Tindre el David en la distància no va a ser fàcil per a cap de nosaltres, però creue els dits per a no vore’l en molts messos llevat de per l’skype, per que serà bona senyal. Si em deixe dur per les senyals, passaran de l’hivern a l’estiu, quina bona metàfora veritat? A més, van a una terra anomenada Fortaleza, espere que s’els encomane, que tinguen força i tinguen sort, que els done la oportunitat de preocupar-se per què fer el cap de setmana i no com arribar a fi de mes.

Et trobarem a faltar! Molt bon viatge! Molta merda!

Anuncis

De reculades i retallades

   És un fet. Ja estem en campanya electoral de les eleccions generalíssimes, com diuen al twitter. Els candidats fan declaracions a diari per tal de donar contingut a les enquestes que encomanen, i tindre així una visió de què és allò que la gent vol que li prometen, en un exercici d’autoenganyament, per a després dur-ho al programa electoral.

En menys d’una setmana hem tingut dues reculades importants, davant d’unes mesures indecents. La primera d’elles va ser el pacte del Consell d’Administració de TVE per tal de poder controlar els continguts de les notícies dels telediaris. La reacció quasi immediata des de twitter va ser la creació del hastag #defiendeRTVE que es convertí en molt poques hores en Tender Topic a Espanya (és a dir, un dels deu temes més comentats), i per on es va difondre, a través de google docs, el manifest del Consell d’Informatius de TVE en contra de la mesura. Al dia següent, la notícia havia canviat. Ara es demanava una rectificació de l’acord: “Què era broma tontos!” Com era d’esperar ningú ha dimitit.

La segona reculada començava amb el següent anunci:

“Si hay algo seguro es que la gente nunca va a dejar de soñar”

El govern central pensà que seria molt bona idea vendre accions de “Loterias del Estado”. Es veu que no hem privatitzat prou empreses públiques (que prometien ser tot avantatges, quant a millora de tarifes per competència, qualitat dels serveis… i que només ha servit per tal de col·locar a polítics de retirada, com ara Zaplana, Rato, Olivas, González…), hem de vendre qualsevol cosa pública que aporte beneficis, sinó, què seria de la empresa amb més beneficis d’Espanya. Sí amigues, el banc Santander de l’amic Botín.

Doncs, no només érem tu i jo els que pensàvem que això ha sigut una mala idea, els inversors, per una volta a la vida estàven d’acord amb nosaltres. Encara que diferents motius. Pots llegir-ho ací.

De vegades tantejar suposa gastar massa diners, no creus?

Anem a per les retallades. Hui he sentit a la ràdio alguna cosa així com “Tablero recortivo”, un recorregut per totes les Comunitats Autónomes que estan fent retallades, una mena de” troba les cinc diferències”, però trista, molt trista. La inmensa tisora que recorreix la península i les illes ens deixa titulars com:

“Ola de recortes en las CCAA: tijeretazos en sueldos, empleos y empresas públicas”

“Los profesores se movilizan en diez CCAA contra los recortes

“Los recortes del PP en cultura acaban con la Mostra de Valencia”

“La Comunidad Valenciana recortará el 10% el sueldo a unos 150.000 empleados”

“Balears y Navarra anuncian recortes por 400 millones”

I podria continuar fins a la sacietat.

S’acabàren els diners i no s’han gastat per a poder tindre al rebost. Pensàvem que havíem patit molt amb la crisi, i cada volta sembla que s’agreuja més, o mira el que deia ahir el “trader” de la City.

S’apropen temps molts foscos senyores, i la única cosa que ens queda és “el derecho al pataleo” i internet. I, de vegades, ni tan sols això.