Falles Populars i Combatives

   

     Arriben les falles!! No, no m’he tornat boja, sé que estem en gener. De fet, les falles tradicionals porten des de novembre fent presentacions. Però no és de falles tradicionals de les que vull parlar, per a això potser ja n’hi ha massa gent. Vos presente, per si no les coneixíeu, les FALLES POPULARS I COMBATIVES.

Es tracta de gaudir les falles sense ser faller i sense ser coent, ja que qualsevol pot tindre molt de glamur sense haver de lluir l’uniforme oficial, ni seguir el protocol estricte. La novetat, ara que ens intenten limitar la llibertat de compartir i organitzar-se en Internet, és que la replegà utilitza el crowdfunding, a través de la web Verkami.

D’acord, no saps que és el crowdfunding. Consisteix en mecenatge de projectes culturals a través de donacions, adaptades a tot tipus de butxaques, per a les quals els organitzadors programen unes recompenses. Si coneixes “Cremant Muses” o “Enric Valor“, també ells s’han finançat a través d’aquest mètode.

En el projecte de les Falles Populars i Combatives s’ofereixen de recompenses, des de un mocador faller, a ser part de la Cort d’Honor o cantar amb els ESOC (Experimental Smòuquers Of Carxofa) al balcó de Ca’ Revolta. La meua amiga Silvana i jo s’hem inclinat per la última opció i patrocinarem una de les grosses de forma compartida.

Si eres de les que se’n van fugint quan arriba març, pega una ullada a la web i replanteja-t’ho.

Per a fer-te un tastet et deixe “La Mallera Faxor Infantil” dels ESOC.

Anuncis

De reculades i retallades

   És un fet. Ja estem en campanya electoral de les eleccions generalíssimes, com diuen al twitter. Els candidats fan declaracions a diari per tal de donar contingut a les enquestes que encomanen, i tindre així una visió de què és allò que la gent vol que li prometen, en un exercici d’autoenganyament, per a després dur-ho al programa electoral.

En menys d’una setmana hem tingut dues reculades importants, davant d’unes mesures indecents. La primera d’elles va ser el pacte del Consell d’Administració de TVE per tal de poder controlar els continguts de les notícies dels telediaris. La reacció quasi immediata des de twitter va ser la creació del hastag #defiendeRTVE que es convertí en molt poques hores en Tender Topic a Espanya (és a dir, un dels deu temes més comentats), i per on es va difondre, a través de google docs, el manifest del Consell d’Informatius de TVE en contra de la mesura. Al dia següent, la notícia havia canviat. Ara es demanava una rectificació de l’acord: “Què era broma tontos!” Com era d’esperar ningú ha dimitit.

La segona reculada començava amb el següent anunci:

“Si hay algo seguro es que la gente nunca va a dejar de soñar”

El govern central pensà que seria molt bona idea vendre accions de “Loterias del Estado”. Es veu que no hem privatitzat prou empreses públiques (que prometien ser tot avantatges, quant a millora de tarifes per competència, qualitat dels serveis… i que només ha servit per tal de col·locar a polítics de retirada, com ara Zaplana, Rato, Olivas, González…), hem de vendre qualsevol cosa pública que aporte beneficis, sinó, què seria de la empresa amb més beneficis d’Espanya. Sí amigues, el banc Santander de l’amic Botín.

Doncs, no només érem tu i jo els que pensàvem que això ha sigut una mala idea, els inversors, per una volta a la vida estàven d’acord amb nosaltres. Encara que diferents motius. Pots llegir-ho ací.

De vegades tantejar suposa gastar massa diners, no creus?

Anem a per les retallades. Hui he sentit a la ràdio alguna cosa així com “Tablero recortivo”, un recorregut per totes les Comunitats Autónomes que estan fent retallades, una mena de” troba les cinc diferències”, però trista, molt trista. La inmensa tisora que recorreix la península i les illes ens deixa titulars com:

“Ola de recortes en las CCAA: tijeretazos en sueldos, empleos y empresas públicas”

“Los profesores se movilizan en diez CCAA contra los recortes

“Los recortes del PP en cultura acaban con la Mostra de Valencia”

“La Comunidad Valenciana recortará el 10% el sueldo a unos 150.000 empleados”

“Balears y Navarra anuncian recortes por 400 millones”

I podria continuar fins a la sacietat.

S’acabàren els diners i no s’han gastat per a poder tindre al rebost. Pensàvem que havíem patit molt amb la crisi, i cada volta sembla que s’agreuja més, o mira el que deia ahir el “trader” de la City.

S’apropen temps molts foscos senyores, i la única cosa que ens queda és “el derecho al pataleo” i internet. I, de vegades, ni tan sols això.

El exponente máximo de vergüenza

De unos meses para acá me estaba alegrando bastante de que los mass-media de tirada nacional dieran por fin cancha a la corruptela valenciana. Me alegraba básicamente porque en València es prácticamente imposible que se vea una opinión contraria al gobierno. Los sobres inundan periódicos, televisión, magistrados… Pensaba que este sería el primer paso para que fueran al menos algo más cautos y humildes, y ya no que dimitieran (La dimisión de políticos en España es una utopía), sino que procuraran hacerse menos de notar.

Pero nuestros peperos no podían ser así, ni muchos menos. Resulta que el caso Gürtel les ha servido para acusar a todo cristo viviente de espionaje, montajes y mentiras con el único motivo de desprestigiarlos. Como se ha visto, ego no les falta a los buenos señores y las buenas señoras.

Esta mañana el señor Camps (si es le podemos poner la categoría de señor) ha declarado que en el PP valenciano no hay razones para que dimita nadie, que quien si debe dimitir es el señor Zapatero (gobierno del cuál también se ha lucido con la subida del IVA, parece ser que hay dinero a raudales para salvar los bancos, pero no hay leyes para apretarles las tuercas a los millorarios…en fin…) Un aplauso a Camps, ¡ole tus santos huevos!

Todo esto lo ha hecho rodeado de abuelos que lo aclamaban, seguramente que la organización del partido se encargado de fletar un autobús para que lo hicieran, y quién sabe si ha pagado con todo el dinero que nos han saqueado a los valencianos (cosa muy probable).

Esta es una de las cosas que me da ganas de construirme un cohete y emigrar a la luna, pero ¡aquí no ha pasado nada! Las próximas elecciones ganarán nuevamente con mayoría absoluta (y eso que nadie les vota), y las olimpiadas no serán en Madrid, sino en Valencia, razón por la que todo el mundo dará gritos de alegría y alboroto.

¡Qué vergüenza!

http://www.publico.es/espana/256854/camps/elude/hablar/dimisiones/pide/zapatero

Dia europeu sense cotxes

Tona

Jo ho tinc prou fàcil! Només he de pujar sobre la meua Toneta i volar pels carrers en direcció (o contradirecció) del vent. I tu, què faràs hui?

Setmana de la Mobilitat Sostenible

toneta

Hui comença la setmana de la mobilitat sostenible. Per a la gent que volem que la ciutat no siga un niu de cotxes, fum, soroll i ciment és tot un esdeveniment.

Fa cosa d’uns dies Paco comentava al seu blog les dificultats que té per arribar viu a treballar, ja que ell és una d’aquelles persones que utilitza la bici per anar a treballar, i de pas l’utilització que li donaran els polítics als actes per a fer-se la foto, però en fi, és inevitable. Cara a la galeria tots són super-sostenibles.

El cas és que entre les moltes i moltes activitats hi ha una que m’ha crida’t especialment l’atenció: “Empaqueta el teu cotxe”. La mesura té l’objectiu de crear impacte visual al carrer i vore’l amb la major quantitat de cotxes empaquetats i amb imatges en relació a la sostenibilitat a les ciutats.

Si voleu conèixer més, si esteu canviant els xips i vos cansen cada vegada més els fums, els sorolls i els cotxes, o si eres dels que han de recórrer 300 vegades el seu carrer per a poder aparcar, participeu!!

http://www.setmanadelamobilitat2009.blogspot.com/