Falles Populars i Combatives

   

     Arriben les falles!! No, no m’he tornat boja, sé que estem en gener. De fet, les falles tradicionals porten des de novembre fent presentacions. Però no és de falles tradicionals de les que vull parlar, per a això potser ja n’hi ha massa gent. Vos presente, per si no les coneixíeu, les FALLES POPULARS I COMBATIVES.

Es tracta de gaudir les falles sense ser faller i sense ser coent, ja que qualsevol pot tindre molt de glamur sense haver de lluir l’uniforme oficial, ni seguir el protocol estricte. La novetat, ara que ens intenten limitar la llibertat de compartir i organitzar-se en Internet, és que la replegà utilitza el crowdfunding, a través de la web Verkami.

D’acord, no saps que és el crowdfunding. Consisteix en mecenatge de projectes culturals a través de donacions, adaptades a tot tipus de butxaques, per a les quals els organitzadors programen unes recompenses. Si coneixes “Cremant Muses” o “Enric Valor“, també ells s’han finançat a través d’aquest mètode.

En el projecte de les Falles Populars i Combatives s’ofereixen de recompenses, des de un mocador faller, a ser part de la Cort d’Honor o cantar amb els ESOC (Experimental Smòuquers Of Carxofa) al balcó de Ca’ Revolta. La meua amiga Silvana i jo s’hem inclinat per la última opció i patrocinarem una de les grosses de forma compartida.

Si eres de les que se’n van fugint quan arriba març, pega una ullada a la web i replanteja-t’ho.

Per a fer-te un tastet et deixe “La Mallera Faxor Infantil” dels ESOC.

Sálvese quien pueda

Puedo volver

puedo callar

Puedo forzar la realidad

Puedo doler

Puedo arrasar

Puedo sentir que no doy más

Puedo escurrir

Puedo pasar

Puedo fingir que me da igual

Puedo incidir

Puedo escapar

Puedo partirme y negociar la otra mitad

Puedo romper

Puedo olvidar

Puede comerme la ansiedad

Puedo salir

Puedo girar

Puedo ser fácil de engañar

Puedo joder

Puedo encantar

Puedo llamarte sin hablar

Puedo vencer

Puedo palmar

Puedo saber que sin vosotros puede más

Puede ser que mañana esconda mi voz,

Por hacerlo a mi manera

Hay tanto idiota ahí fuera

Puede ser que haga de la rabia mi flor, y con ella mi bandera

Sálvese quien pueda

Puedo torcer

Puedo lanzar

Puedo perderme en la obviedad

Puedo servir

Puedo cansar

Puedo saber que sin vosotros puede más

Puede ser que mañana esconda mi voz,

Por hacerlo a mi manera

Hay tanto idiota ahí fuera

Puede ser que haga de la rabia mi flor, y con ella mi bandera

Sálvese quien pueda

Puedo, torcer, lanzar, perderme en la obviedad,

Sentir, cansar, saber que sin vosotros puede más

Puede ser que mañana esconda mi voz,

Por hacerlo a mi manera

Hay tanto idiota ahí fuera

Puede ser que haga de la rabia mi flor, y con ella mi bandera

Sálvese quien pueda

Summer Time

És estiu, i com la majoria de la gent, m’estic dedicant a golfejar tot el que està al meu abast. Aquesta és la raó de que tinga el blog tan abandonadet, criatura. Però bo, sempre és millor viure que passar-se la vida esperant que aplegue el moment addient per a fer-ho. O siga que, si és que hi ha algú que llija aquesta porqueria a la qual jo anomene blog, ho sent, si em coneixes crida’m i se n’anirem de quintos o el que calga. De moment un clàsic, i ja vorem quan i en quines circuntàncies torne a apareixer:

Una de las desventajas de nacer pobre

bilbao_bbk_live_2009

Acabo de ver el cartel de este año del BBK live de Bilbao, y, como no, un año más me han acertado el cartel: The Ting Tings, Vetusta Morla, Jane’s Addiction, Kaiser Chiefs, Placebo, Primal Scream… y para variar, no podré ir (y eso que el pase para los tres días que dura sólo cuesta 136€).

En momentos como este, me rechinan los oidos cuando sé que alguien se va de festival (¡¡no paran de chirriar!!). Esa gente no sólo va a disfrutar en directo de unos musicazos increíbles, sino que además se van a echar un fiestón al cuerpo del quinze (por algo se llaman festivales…). Para que luego digan que la envidia es sana y que el dinero no da la felicidad…

¡¡¡¡FESTIVALES GRATISS!!!!

(o algún alma caritativa que quiera que le haga de esclava durante un año a cambio del pase…)

Trobada d’Escoles en Valencià

Ahir es celebraren les tradicionals Trobades d’Escoles en València. La nostra,  la de l’Horta Sud fou a Alcàsser i va ser, com prometia una gran festa.

Estiguérem tocant a la cercavila la Colla l’Olivar al complet: les noves incorporacions Pep, Paco i Pau, gent que feia temps que veiem com Pablo i Alberto, i hi hagué gent que ens comentà que habíen sonat molt bé (cosa inaudita!!). A la llarga de la jornada ens acompanyà el Tomàs, un amic del Barri del Crist que és tot un personatge.

Pablo ens convidà a sopar al poliesportiu d’Alcàsser un senyor soparot i després vingué la marxa al concert de “Tres fan ball”, on acabàrem ballant com a possessos. I per si no en teníem prou algú avisà als “pastorets” que hi havia concert d’Sva-ters a Almussafes. I com ve sent tradició després de cada ball dels Tres fan ball, a Almussafes que se n’anàrem a seguir la festa.

Si hem de qualificar la jornada les paraules són im-pressionant.